DECLARACIÓ DELS DRETS DELS XIQUETS
Adoptada per L’Assemblea General de les Nacions Unides, per resolució 1.386 (XVI), de 20 de novembre de 1959.
PREÀMBUL
I. Considerant que els pobles de les Nacions Unides han refermat en Carta la seua fe en els drets humans fonamentals i en la dignitat i el valor de la persona i que s’han declarat determinats a promoure el progrés social i a elevar el nivell de vida dintre d’un concepte més ampli de llibertat,
II. Considerant que les Nacions Unides han proclamat en la Declaració Universal dels Drets Humans que tothom té els drets i les llibertats que s’hi enuncien, sense cap mena de distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política i de qualsevol altra índole, d’origen nacional o social, de posició econòmica, naixement o de qualsevol altra condició,
III. Considerant que el xiquet, per la seua manca de maduresa física i mental, necessita una protecció i cura especials, incloent-hi la protecció jurídica adequada, tant abans com després del naixement,
IV. Considerant que la necessitat d’aquesta protecció especial ha estat expressada en la Declaració de Ginebra de 1924 sobre els Drets del Xiquet i reconeguda en la Declaració Universal dels Drets Humans i en els Convenis constitutius dels organismes especialitzats i de les organitzacions internacionals que s’interessen pel benestar del xiquet.
V. Considerant que la humanitat ha d’atorgar al xiquet el millor que li puga donar,
VI. L'Assemblea General proclama la present Declaració dels Drets del xiquet a fi que tinga una infantesa feliç i gaudisca, en benefici propi i de la societat, dels drets i de les llibertats que s’hi enuncien, i insta als pares i mares, els homes i les dones individualment, i les organitzacions privades, autoritats locals i els governs respectius, a reconéixer aquests drets i a treballar perquè s’observen per mitjà de mesures legislatives i d’altra índole adoptades progressivament, de conformitat amb els principis següents:
I. Considerant que els pobles de les Nacions Unides han refermat en Carta la seua fe en els drets humans fonamentals i en la dignitat i el valor de la persona i que s’han declarat determinats a promoure el progrés social i a elevar el nivell de vida dintre d’un concepte més ampli de llibertat,
II. Considerant que les Nacions Unides han proclamat en la Declaració Universal dels Drets Humans que tothom té els drets i les llibertats que s’hi enuncien, sense cap mena de distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política i de qualsevol altra índole, d’origen nacional o social, de posició econòmica, naixement o de qualsevol altra condició,
III. Considerant que el xiquet, per la seua manca de maduresa física i mental, necessita una protecció i cura especials, incloent-hi la protecció jurídica adequada, tant abans com després del naixement,
IV. Considerant que la necessitat d’aquesta protecció especial ha estat expressada en la Declaració de Ginebra de 1924 sobre els Drets del Xiquet i reconeguda en la Declaració Universal dels Drets Humans i en els Convenis constitutius dels organismes especialitzats i de les organitzacions internacionals que s’interessen pel benestar del xiquet.
V. Considerant que la humanitat ha d’atorgar al xiquet el millor que li puga donar,
VI. L'Assemblea General proclama la present Declaració dels Drets del xiquet a fi que tinga una infantesa feliç i gaudisca, en benefici propi i de la societat, dels drets i de les llibertats que s’hi enuncien, i insta als pares i mares, els homes i les dones individualment, i les organitzacions privades, autoritats locals i els governs respectius, a reconéixer aquests drets i a treballar perquè s’observen per mitjà de mesures legislatives i d’altra índole adoptades progressivament, de conformitat amb els principis següents:
PRINCIPIS
Principi 1: El xiquet ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts a tots els xiquets sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’altra índole, d’origen nacional o social, posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra condició, ja siga del xiquet mateix o de la seua família.
Principi 2: El xiquet ha de gaudir d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis establerts per la llei, i d’altres mitjans, a fi que puga desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d’una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l'interés superior del xiquet.
Principi 3: El xiquet té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.
Principi 4: El xiquet ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials, incloent-hi l’atenció prenatal i postnatal adequades. El xiquet té dret a disposar d’alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats.
Principi 5: El xiquet que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l’educació i les atencions necessàries que requerisca la seua particular situació.
Principi 6: El xiquet, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seua personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que siga possible, hi haurà de créixer a l’empara i sota la responsabilitat dels seus pare i mare i, en qualsevol cas, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, el xiquet de tendra edat no serà separat de la seua mare. La societat i les autoritats públiques tenen el deure de dedicar una cura especial envers els xiquets sense família o que estiguen mancats de mitjans de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d’altra mena.
Principi 7: El xiquet té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seua etapa elemental. Se li donarà una educació que afavorisca la seua cultura general i li permeta, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interés superior de el xiquet serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la
responsabilitat de la seua educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare. El xiquet gaudirà plenament de jocs i d’esbarjos, els quals hauran d’estar orientats vers les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.
Principi 8: El xiquet ha de figurar entre els primers de rebre, en tota circumstància, protecció i socors.
Principi 9: El xiquet ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s’haurà de consentir que el xiquet treballe abans d’una edat mínima adequada; en cap cas no se l’ocuparà ni se li permetrà que s’ocupe en qualsevol tasca o feina que perjudique la seua salut, o que interferisca en el seu desenvolupament físic, mental o moral.
Principi 10: El xiquet ha de ser protegit contra les pràctiques que puguen fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seues aptituds i energies al servei dels seus semblants.
CONVENCIÓ SOBRE ELS DRETS DE L'XIQUET
(Resum)
La Convenció sobre els Drets dels Xiquets, de les Nacions unides, es va adoptar el 1989. A finals de 1997 havia estat ratificada per tots els països, excepte Somàlia i els Estats Units, tot i que alguns països han formulat reserves als articles 37 i 40 (que tracten específicament de la justícia de menors). La Convenció considera xiquet tot individu menor de 18 anys, llevat que, en virtut de la llei que li siga aplicada, haja assolit abans la majoria d’edat (article 1). La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 ja proclamava que els xiquets tenen dret a "atenció i assistència especials"; la Convenció referma aquest principi i disposa de quina manera es poden i s’han de protegir els drets de tots els xiquets. És de caràcter vinculant per als estats que l’han signada.
Article 1
Un xiquet és l’ésser humà fins als divuit anys, llevat que la legislació nacional acorde la majoria abans d’aquesta edat.
Article 2
Tots els drets enunciats en la Convenció han de ser atorgats a tot xiquet sense excepció; l'Estat té l’obligació de protegir al xiquet contra qualsevol mena de discriminació.
Article 3
Tota mesura, de caràcter judicial o administratiu, que s’adopte respecte a un xiquet, s’ha de recolzar en el seu propi interés.
Article 4
L'Estat té l’obligació d’assegurar l’exercici dels drets reconeguts en la Convenció.
Article 5
L’estat té l’obligació de respectar els drets i fer complir els deures d’aquells que legalment són responsables del xiquet, per tal que el xiquet pugui exercir els drets reconeguts en aquesta Convenció.
Article 6
El xiquet té el dret intrínsec a la vida i l’obligació de l'Estat és assegurar la seua supervivència i desenvolupament.
Article 7
El xiquet té dret a un nom des del seu naixement i a adquirir una nacionalitat, de manera que mai no resulte un apàtrida; també té dret a conéixer els seus pares i a ser atés per ells.
Article 8
L'Estat té l’obligació de protegir i, si s’escau, restablir els aspectes fonamentals de la identitat d’un xiquet: nacionalitat, nom i relacions familiars.
Article 9
L'Estat té l’obligació de vetllar perquè el xiquet no siga separat dels seus pares contra la voluntat d’aquests, excepte si es tracta d’una mesura de l’autoritat competent que, tenint en compte l'interés superior del xiquet, determini el contrari.
El xiquet té dret a mantenir el contacte amb el pare o la mare quan estiga separat de l’un, de l’altre o de tots dos.
Article 10
El xiquet i els seus pares tenen dret a sortir de qualsevol país o d’entrar-hi perquè la família es puga reunir o per al manteniment de les relacions entre el xiquet i els seus pares.
Article 11
L'Estat té l’obligació, mitjançant acords bilaterals, de lluitar contra les retencions d’xiquets a l’estranger i els trasllats il·lícits a altres països.
Article 12
El xiquet té dret, així que tinga un judici propi, a expressar la seua opinió en tot allò que l’afecta i a veure com aquesta opinió és atesa.
Article 13
El xiquet té dret a la llibertat d’expressió i a buscar, rebre i difondre informacions i idees pels mitjans que trie només amb les limitacions que la llei preveja.
Article 14
L'Estat té l’obligació de respectar el dret del xiquet a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; i de respectar els drets i els deures dels seus pares per guiar-lo en l’exercici dels seus drets d’acord amb l’evolució de les seues facultats.
Article 15
El xiquet té dret a la llibertat d’associació i a celebrar reunions pacífiques, amb la condició que els drets dels altres siguen respectats.
Article 16
El xiquet té dret a no ser objecte d’intromissions en la seua vida privada; té dret a la família, al domicili i a la correspondència, i no ha de ser objecte d’atacs il·legals pel que fa a la seua honra i la seua reputació.
Article 17
El xiquet ha de poder accedir a informació procedent de diverses fons nacionals
i internacionals, especialment la que té per finalitat promoure el seu benestar
social, espiritual i moral, i la seua salut física i mental; els Estats han de
posar els mitjans per tal que
això siga possible.
Article 18
L'Estat ha d’assegurar el reconeixement del principi que el pare i la mare tenen responsabilitats comunes en l’educació i el desenvolupament del xiquet; són els primers responsables del xiquet i la seua preocupació fonamental ha de ser el seu desenvolupament òptim.
Article 19
L'Estat té l’obligació de protegir al xiquet contra tota mena de maltractaments, abusos i explotacions; de tipus físic, mental o sexual.
Article 20
El xiquet privat temporalment o permanentment del seu entorn familiar, així com aquell que se l’ha de separar en funció del seu interés primordial, té dret a la protecció i a l’ajuda especials de l'Estat.
Article 21
Els Estats que reconeixen o permeten l’adopció han d’assegurar que la consideració principal siga l'interés primordial del xiquet.
Article 22
D’acord amb la llei i els procediments internacionals, els Estats tenen l’obligació de considerar la sol·licitud de l’estatut de refugiat de qualsevol xiquet i d’ajudar-lo a reunir-se amb la seua família.
Article 23
Els xiquets disminuïts tenen dret a gaudir d’atencions específiques i d’una educació i una capacitació adequades a fi d’aconseguir la seua integració social i el seu màxim desenvolupament individual, tant cultural com espiritual.
Article 18
L'Estat ha d’assegurar el reconeixement del principi que el pare i la mare tenen responsabilitats comunes en l’educació i el desenvolupament del xiquet; són els primers responsables del xiquet i la seua preocupació fonamental ha de ser el seu desenvolupament òptim.
Article 19
L'Estat té l’obligació de protegir al xiquet contra tota mena de maltractaments, abusos i explotacions; de tipus físic, mental o sexual.
Article 20
El xiquet privat temporalment o permanentment del seu entorn familiar, així com aquell que se l’ha de separar en funció del seu interés primordial, té dret a la protecció i a l’ajuda especials de l'Estat.
Article 21
Els Estats que reconeixen o permeten l’adopció han d’assegurar que la consideració principal siga l'interés primordial del xiquet.
Article 22
D’acord amb la llei i els procediments internacionals, els Estats tenen l’obligació de considerar la sol·licitud de l’estatut de refugiat de qualsevol xiquet i d’ajudar-lo a reunir-se amb la seua família.
Article 23
Els xiquets disminuïts tenen dret a gaudir d’atencions específiques i d’una educació i una capacitació adequades a fi d’aconseguir la seua integració social i el seu màxim desenvolupament individual, tant cultural com espiritual.
Article 24
El xiquet té dret al nivell més alt de salut i a l’accés als serveis mèdics; i l'Estat té l’obligació d’assegurar les atencions primàries preventives, l’atenció sanitària per a les futures mares, la reducció de la mortalitat infantil, l’educació sanitària i l’abolició de les pràctiques tradicionals perjudicials per a la salut dels xiquets.
Article 25
El xiquet en règim d’internament o acolliment familiar té dret a una revisió periòdica del tractament que rep i de totes les altres circumstàncies rellevants pel que fa a la seua situació.
Article 26
El xiquet té dret a beneficiar-se de la seguretat social i de les prestacions socials.
Article 27
El xiquet té dret a un nivell de vida adequat al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social; els pares són els primers responsables, però si ells no poden l'Estat els ha d’ajudar, principalment pel que fa a la nutrició, el vestit i l’habitatge.
Article 28
El xiquet té dret a l’educació i l'Estat té l’obligació de proporcionar educació primària obligatòria gratuïta, de fer que l’ensenyament superior siga accessible a tots, i de vetllar perquè la disciplina escolar es fomente en el respecte i la dignitat del xiquet.
El xiquet té dret al nivell més alt de salut i a l’accés als serveis mèdics; i l'Estat té l’obligació d’assegurar les atencions primàries preventives, l’atenció sanitària per a les futures mares, la reducció de la mortalitat infantil, l’educació sanitària i l’abolició de les pràctiques tradicionals perjudicials per a la salut dels xiquets.
Article 25
El xiquet en règim d’internament o acolliment familiar té dret a una revisió periòdica del tractament que rep i de totes les altres circumstàncies rellevants pel que fa a la seua situació.
Article 26
El xiquet té dret a beneficiar-se de la seguretat social i de les prestacions socials.
Article 27
El xiquet té dret a un nivell de vida adequat al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social; els pares són els primers responsables, però si ells no poden l'Estat els ha d’ajudar, principalment pel que fa a la nutrició, el vestit i l’habitatge.
Article 28
El xiquet té dret a l’educació i l'Estat té l’obligació de proporcionar educació primària obligatòria gratuïta, de fer que l’ensenyament superior siga accessible a tots, i de vetllar perquè la disciplina escolar es fomente en el respecte i la dignitat del xiquet.
Article 29
L’educació ha d’afavorir el desenvolupament de la personalitat i les aptituds del xiquet; ha d’inculcar el respecte dels drets humans, el respecte dels seus pares, de la seua pròpia identitat cultural, del seu idioma i valors, com també els valors culturals dels altres països; ha de preparar al xiquet per assumir una vida responsable en societat i en el respecte al medi natural.
Article 30
Als Estats on hi haja minories ètniques, religioses o lingüístiques, el xiquet que pertanya a alguna d’aquestes minories té dret a gaudir de la seua pròpia cultura, a practicar la seua religió i a utilitzar la seua pròpia llengua.
Article 31
El xiquet té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.
L’educació ha d’afavorir el desenvolupament de la personalitat i les aptituds del xiquet; ha d’inculcar el respecte dels drets humans, el respecte dels seus pares, de la seua pròpia identitat cultural, del seu idioma i valors, com també els valors culturals dels altres països; ha de preparar al xiquet per assumir una vida responsable en societat i en el respecte al medi natural.
Article 30
Als Estats on hi haja minories ètniques, religioses o lingüístiques, el xiquet que pertanya a alguna d’aquestes minories té dret a gaudir de la seua pròpia cultura, a practicar la seua religió i a utilitzar la seua pròpia llengua.
Article 31
El xiquet té dret al descans, al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.
Article 32
El xiquet té dret a ser protegit contra l’explotació econòmica i contra tota feina que pose en perill la seua salut, la seua educació o el seu desenvolupament integral, i l'Estat té l’obligació d’establir edats mínimes per començar a treballar i d’especificar les condicions laborals.
Article 33
El xiquet té dret a ser protegit contra el consum il·lícit d’estupefaents i substàncies psicotròpiques, i contra la seua utilització en la producció i distribució d’aquestes substàncies.
Article 34
El xiquet té dret a ser protegit per l'Estat de qualsevol tipus d’explotació o abús sexual.
El xiquet té dret a ser protegit contra l’explotació econòmica i contra tota feina que pose en perill la seua salut, la seua educació o el seu desenvolupament integral, i l'Estat té l’obligació d’establir edats mínimes per començar a treballar i d’especificar les condicions laborals.
Article 33
El xiquet té dret a ser protegit contra el consum il·lícit d’estupefaents i substàncies psicotròpiques, i contra la seua utilització en la producció i distribució d’aquestes substàncies.
Article 34
El xiquet té dret a ser protegit per l'Estat de qualsevol tipus d’explotació o abús sexual.
Article
35
Els Estats han de posar tots els mitjans necessaris
per impedir el segrest, la
venda o el tràfic d’infants.
Article 36
Els Estats han de protegir el xiquet contra tota altra
Els Estats han de protegir el xiquet contra tota altra
mena d’explotació que
puga perjudicar qualsevol
aspecte del seu benestar.
Article 37
L'Estat té l’obligació de vetllar perquè cap infant no siga sotmés a tortures ni a penes o tractes cruels. No es pot imposar la pena capital ni la presó perpètua a cap xiquet. No pot ser privat de la seua llibertat d’una manera arbitrària, i aquesta mesura es considerarà com a l’ultima aplicable. Si és privat de llibertat, serà tractat amb humanitat i respecte, i sempre d’acord amb les necessitats de la seua edat; estarà separat dels adults i podrà mantenir contactes amb la seua família i tindrà dret a una assistència legal i de qualsevol altre tipus que siga adequada.
L'Estat té l’obligació de vetllar perquè cap infant no siga sotmés a tortures ni a penes o tractes cruels. No es pot imposar la pena capital ni la presó perpètua a cap xiquet. No pot ser privat de la seua llibertat d’una manera arbitrària, i aquesta mesura es considerarà com a l’ultima aplicable. Si és privat de llibertat, serà tractat amb humanitat i respecte, i sempre d’acord amb les necessitats de la seua edat; estarà separat dels adults i podrà mantenir contactes amb la seua família i tindrà dret a una assistència legal i de qualsevol altre tipus que siga adequada.
Article 38
humanitari i el principi que cap xiquet de menys de quinze anys no ha de participar directament en les hostilitats ni ha de ser reclutat per les forces armades, i que tot xiquet afectat per un conflicte armat ha de poder gaudir de protecció i atencions.
Article 39
L'Estat té l’obligació d’adoptar mesures per tal d’assegurar la recuperació física i psicològica i la reintegració social dels xiquets que hagen estat víctimes d’abusos, negligències, explotacions o tortures.
Article 40
L'Estat té l’obligació de reconèixer el dret que té el xiquet que ha infringit la llei penal de ser tractat d’acord amb la seua dignitat i que es tinga en compte l’edat que té. També ha de garantir la no retroactivitat de les lleis, tant nacionals com internacionals. Al xiquet se li asseguraran, com a garanties, la presumpció d’innocència, el dret a ser informat puntualment dels càrrecs que se li imputen, a disposar assistència jurídica, que la seua causa siga dirimida sense retard, que no se l’obligue a declarar-se culpable, que totes les decisions i mesures aplicades siguen sotmeses a un òrgan judicial superior. Té dret a disposar a l’assistència gratuïta d’un intèrpret, si és el cas, i que es respecte plenament la seua vida privada al llarg del procés. Així mateix es promourà l’establiment d’instàncies i de legislació especifiques i la implantació d’una edat mínima de responsabilitat penal. D’altra banda, es procurarà que les mesures es puguen adoptar sense haver de recórrer a procediments judicials i es buscaran totes les alternatives possibles per evitar l'internament en institucions.
Article 41
Cap article d'aquesta Convenció no afectarà cap llei d'un Estat quan aquesta llei siga millor de cara a la realització dels drets del xiquet.
L'Estat té l’obligació d’adoptar mesures per tal d’assegurar la recuperació física i psicològica i la reintegració social dels xiquets que hagen estat víctimes d’abusos, negligències, explotacions o tortures.
Article 40
L'Estat té l’obligació de reconèixer el dret que té el xiquet que ha infringit la llei penal de ser tractat d’acord amb la seua dignitat i que es tinga en compte l’edat que té. També ha de garantir la no retroactivitat de les lleis, tant nacionals com internacionals. Al xiquet se li asseguraran, com a garanties, la presumpció d’innocència, el dret a ser informat puntualment dels càrrecs que se li imputen, a disposar assistència jurídica, que la seua causa siga dirimida sense retard, que no se l’obligue a declarar-se culpable, que totes les decisions i mesures aplicades siguen sotmeses a un òrgan judicial superior. Té dret a disposar a l’assistència gratuïta d’un intèrpret, si és el cas, i que es respecte plenament la seua vida privada al llarg del procés. Així mateix es promourà l’establiment d’instàncies i de legislació especifiques i la implantació d’una edat mínima de responsabilitat penal. D’altra banda, es procurarà que les mesures es puguen adoptar sense haver de recórrer a procediments judicials i es buscaran totes les alternatives possibles per evitar l'internament en institucions.
Article 41
Cap article d'aquesta Convenció no afectarà cap llei d'un Estat quan aquesta llei siga millor de cara a la realització dels drets del xiquet.
Tracten del compromís dels estats de difondre la Convenció i de la creació del Comitè dels Drets del Xiquet, encarregat de promoure l'aplicació efectiva de la Convenció i de fomentar la cooperació internacional en tot allò que la Convenció propugna.
Articles 46 al 54
Tracten de la ratificació de la Convenció, entrada en vigor, esmenes i reserves fetes al signar-la o adherir-s'hi per part dels Estats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.