9 D'OCTUBRE,
DIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
DIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Història
El dia 9 d'octubre se celebra el dia de la Comunitat Valenciana, ja que el 9 d'octubre de 1238, Jaume I el Conqueridor va fer la seua entrada triomfal a València, i és per açò pel que es va començar a festejar aquesta data.
Tradició
Una de les tradicions que existeixen, fa referència al següent relat:
3R DE PRIMÀRIA
ORDRE ALFABÈTIChttp://www.genmagic.net/lengua3/oa1c.swf
APRENEM GRAMÀTICA
CLASSES DE PARAULES
NOMS:
Comuns/propis
Singular/plural
Masculí/femení
· Determinats: el, la, els, les, l'
ADJECTIUS DEMOSTRATIUS
Indiquen proximitat
Aquest/a aquests/es
Este/a estos/es
Este/a estos/es
Indiquen distància mitjanaAqueix/a aqueixos/es
Eixe/a eixos/es
Eixe/a eixos/es
Indiquen llunyania
Aquell/a aquells/es
Conjugar un verb és dir-ne totes les formes: les persones, els nombres i els temps.
Els pronoms personals, ens diuen la persona en la que està el verb (primera, segona i tercera)
i el nombre (singular o plural).
La terminació d'un verb també ens diu la persona i el temps en el qual està (present, passat o futur).
i el nombre (singular o plural).
La terminació d'un verb també ens diu la persona i el temps en el qual està (present, passat o futur).
Paraules que fem servir per a substituir el nom de les persones, els animals o les coses.
Pronoms forts
Jo
Tu
Ell/ella
Nosaltres
Vosaltres
Ells/elles
Els pronoms personals es corresponen amb les persones dels temps verbals.
Pronoms febles
1ªpersona singular: em, me, m'
2ªpersona singular: t', et
3ªpersona singular: li, l', ho, se, es, s'
1ªpersona plural: nos, ens, 'ns
2ªpersona
plural: vos, us
3ªpersona plural: els, les,'ls ,los
Pronoms forts
Jo
Tu
Ell/ella
Nosaltres
Vosaltres
Ells/elles
Els pronoms personals es corresponen amb les persones dels temps verbals.
Pronoms febles
1ªpersona singular: em, me, m'
2ªpersona singular: t', et
3ªpersona singular: li, l', ho, se, es, s'
1ªpersona plural: nos, ens, 'ns
2ªpersona
plural: vos, us
3ªpersona plural: els, les,'ls ,los
Els determinants són paraules que van davant del nom per presentar-lo (un llapis), identificar-lo (aquesta cadira) o quantificar-lo (set llibres).
Els determinants tenen la funció d'especificar els sustantius i concorden en gènere i nombre.
Existeixen diferents determinants, però en aquest cas, sols és necessari aprendre els determinants articles, els determinants demostratius i els determinants possessius. Per facilitar la feina, vos adjunte un quadre resum amb les tres classificacions i els seus determinants.
A continuació podeu practicar amb els següents enllaços.
QUÈ ÉS EL GÈNERE?
El gènere ens indica si una paraula es femenina o masculina.
Un substantiu pot ser femení o masculí, encara que també existeixen substantius (noms) invariables .
Quins tipus de substantius existeixen si ens referim al gènere?
Existeixen substantius variables i substantius invariables, així com alguns que admeten masculí i femení.
Substantius variables: són aquells que tenen una forma per al masculí i una altra diferent per al femení.
- Com a norma general, el femení es forma afegint una -a al masculí.
- xiquet --> xiqueta.
- Hi ha casos on l'arrel sofreix alguna modificació. A continuació es presenten alguna d'eixes modificacions.
- Els substantius que acaben en -e, -o, -u àtones canvien aquestes vocals per una -a.
- alumne/alumna, monjo/monja, europeu/europea.
- Els masculins que acaben en vocal tònica afegeixen una -n davant del sufix femení.
- lleó/lleona
- Les professions acabades amb -òleg al masculí, es transformen amb -òloga al femení.
- geòleg/geòloga.
- -a en femení es transforma en -ot.
- abella/abellot.
- Existeix la possibilitat d'afegir també el sufix femení -essa, -ina, -iu.
- abat/abadessa, gall/gallina, actor, actriu.
- També hi ha masculins i femenins que tenen una arrel diferent.
- home/dona.
Substantius invariables: són aquells que mantenen la mateixa forma per als dos gèneres (masculí i femení).
- Paraules acabades en -aire, -arca, -cida, -ista, -ta.
- drapaire, monarca, parricida, violinista, patriota.
- Paraules que provenen d'adjectius.
- belga, noble.
- Altres noms invariables a aprendre.
- rossinyol, màrtir.
- Noms invariables que canvien de significat segons el gènere.
- la canal (conducte), el canal (via d'aigua).
A continuació hi ha enllaços on poder practicar amb diferents activitats el gènere.
QUÈ SÓN ELS ADVERBIS?
Els adverbis són els acompanyants dels verbs i diuen tot el que es vol saber sobre aquests.
L'adverbi és una paraula invariable que expressa circumstàncies ( de lloc, de temps, manera, quantitat, dubte, afirmació i negació).
De vegades els acompanyants dels verbs són dues paraules. És aleshores quan s'anomena locució adverbial (a poc a poc, de tant en tant, etc)
Els adverbis són els acompanyants dels verbs i diuen tot el que es vol saber sobre aquests.
L'adverbi és una paraula invariable que expressa circumstàncies ( de lloc, de temps, manera, quantitat, dubte, afirmació i negació).
De vegades els acompanyants dels verbs són dues paraules. És aleshores quan s'anomena locució adverbial (a poc a poc, de tant en tant, etc)
QUINES CARACTERÍSTIQUES TENEN?
- Els adverbis són invariables (no depenen del nombre o del gènere)
- Complementen verbs, adjectius i a altres adverbis.
- Expressen lloc, temps, manera, quantitat, afirmació, dubte o negació.
ON APARÈIXEN?
Els adverbis poden aparèixer davant o darrere del verb, o davant d'un adjectiu. - Demà anirem al teatre (davant del verb)
- Et cridaré després (darrere del verb)
- Aquella caixa és molt resistent (davant de l'adjectiu)
COM PODEM IDENTIFICAR-LOS?
El mètode més eficaç és preguntant al verb: on?, quan?, quant?, com?
PER QUÈ SÓN IMPORTANTS?
L'utilització dels adverbis correctament permetrà que la nostra comunicació siga més fluida.
QUINS SÓN ELS MÉS UTILITZATS?
Tots tenen el mateix nivell d'importancia, però tot seguit es mostren aquells que ens permetran comunicar-nos fàcilment.
QUÈ SÓN LES PREPOSICIONS?
Les preposicions són paraules que serveixen per a relacionar paraules amb els complements. Poden estar formades per una sola paraula (simples) o per més d'una (compostes).
QUÈ SÓN LES CONJUNCIONS?
Les conjuncions són les paraules que serveixen per a relacionar dues paraules que fan una mateixa funció en una oració, i tambié dues o més oracions. Són l'enllaç entre paraules i entre oracions. Fan de connectors.
Els enunciats són agrupacions ordenades de paraules amb significat complet.
Poden ser frases (si no tenen cap verb en forma personal) o oracions (si contenen almenys un verb en forma personal)
Les oracions s'estructuren en subjecte (persona, animal o cosa que realitza l'acció verbal) i predicat (el que es diu del subjecte).
ORACIÓ = SUBJECTE + PREDICAT
El subjecte pot ser:
- Lèxic
- Està present en l'oració.
- Està format per una paraula o un grup de paraules.
- Consta sempre d'un nucli que pot anar acompanyat o no de determinants i complements.
- Gramatical
- No està present a l'oració però l'expressa la persona y el nombre de la forma verbal.
El predicat:
- Té un nucli que sempre és el verb.
Exemples:
- La teua amiga menja pastís.
- Els teus germans són simpàtics.
- El cinema de terror m'agrada molt.
TRUCS PER DESCOBRIR
EL SUBJECTE
EL SUBJECTE
La concordança:
- El nucli del Subjecte i el nucli del Predicat concorden en nombre (singular i plural) i en persona (primera, segona, tercera).
- Un canvi en el nombre o la persona del verb permet descobrir el subjecte.
- M'interessa la teua opinió
- M'interessen les teues opinions
EXCEPCIONS
Existeixen casos on hi ha oracions sense subjecte. Com a curiositat vos deixe unes poques escrites a continuació:
- Plou
- Són les deu
- Hi havia molta gent.
- Es ven una bicicleta.
- Diuen que hi ha una passa de grip
- Eixir de l'escola puntualment suposa una gran alegria.
A continuació, com sempre, vos deixe alguna web per poder practicar d'una manera més lúdica.
APRENEM ORTOGRAFIA
QUÈ ÉS UN DIFTONG?
És un grup format per una vocal i una i/u que es pronuncia en una sola síl·laba.
Com sempre, ací vos deixe alguns enllaços per poder practicar:
És un grup format per una vocal i una i/u que es pronuncia en una sola síl·laba.
- Aire, quadrat, iogurt...
Els diftongs es classifiquen en:
QUÈ ÉS UN HIAT?
És la combinació de 2 vocals que no formen diftong, perquè pertanyen a síl·labes diferents.
Com sempre, ací vos deixe alguns enllaços per poder practicar:
ÚS DE G, J, TG, TJ
J i G
Per norma general, les regles ortogràfiques per a la j i la g són les següents:
- S'escriu j davant de les vocals a, o, u.
- Exemples: jaqueta, passejar, bajoca, jove, dejuni, justícia.
- S'escriu g davant de les vocals e, i.
- Exemples: gel, mengem, veges, àgil, enginyer, girar.
Però com quasi totes les normes, aquestes també tenen excepcions per raons etimològiques.
- Exepcions on s'escriurà j davant de e:
- en mots com: Jehovà, jejú, jerarquia, jerbu, Jericó, jeremiada, jeroglífic, Jeroni, jersei, Jerusalem, jesuïta, Jesús, jet, majestat.
- en l'imperfet d'indicatiu dels verbs jaure i ajaure: jeia, jeies, jeia, jéiem, jéieu, jeien, ajeia, ajeies, ajeia, ajéiem, ajéieu, ajeien.
- davant dels grupos -ecc- i -ect-, que apareixen en algunes paraules: abjecció, dejecció, ejecció, ingjecció, interjecció, objecció, projecció, subjecció, abjecte, adjectiu, objecte, projecte, subjecte, trajecte; i en els seus derivats com injectar, objectable, projectiu, bujectiu, etc.
TJ i TG
Per norma general, només poden presentar-se entre vocals. Més concretament tj s'escriurà davant de les vocals a, o, u; mentre que tg s'escriurà davant de les vocals e, i.
- Per tant s'escriuen amb tj:
- els verbs: allotjar, assetjar, avantatjar, desembalatjar, desitjar, embotjar, encalitjar, encoratjar, enferritjar-se, enfotjar, engatjar, ensitjar, enutjar, espitjar, estatjar, estotjar, farratjar, fogatjar, formatjar, fotjar, homenatjar, hostatjar, jutjar, llimutjar, metjar, natjar, petjar, pitjar, rebutjar, remitjar, sotjar, trepitjar, ultratjar i viatjar.
- les paraules: aritja, bassetja, borratja, botja, bromitja, calitja, coïtja, corretja, ferritja, fetjut, fotja, llebetjol, lletja, llimutja, llitja, llotja, mabritjol, mitjà, natja, oratjol, petja, pitjor, platja, politja, sitja, sutja, tremolitja, virotja
- S'escriuen amb tg:
- paraules acabades amb el sufix -atge: abortatge, adobatge, aliatge, ameratge, ancoratge, arbitratge, aterratge, avantatge, bagatge, boscatge, camuflatge, carruatge, companatge, coratge, curtmetratge, doblatge, dragatge, embalatge, emenatge, engranatge, esclavatge, espionatge, etiquetatge, fitxatge, formatge, garatge, imatge, llargmetratge, muntatge, paisatge, salvatge, viatge.
- paraules acabades amb la terminació -etge: fetge, heretge, metge, petge, setge.
- altres paraules com: col·lotge, ferotge, fotgera, jutge, rellotge, sutge.
QUÈ SÓN ELS REFRANYS?
Els refranys són dos o més frases que rimen i que mostren una xicoteta part de la saviesa popular i que contenen una moralitat o ensenyament sobre la vida quotidiana. Es diuen sempre igual, no admeten variacions.
Acostumen a tenir un origen antic, i fan referència a diverses temàtiques: el temps, la feina, les malalties, el comportament humà, remeis de salut, la gent dels llocs, ...
Els refranys vénen de la tradició oral, reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles en una època particular.
Hi ha refranys de molts tipus, i s'organitzen segons la temàtica.Alguns encara tenen validesa avui dia.
Són un tipus de textos que fomenten la imaginació, permeten "jugar amb el llenguatge exercitar i millorar la memòria.
Tot seguit es presenten alguns que són d'utilitat en el dia a dia.
- Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada.
- Cel rogenc, pluja o vent.
- A primers de juliol, sembra el fesol.
- Al febrer, cull la taronja i poda el taronger.
- Suat o cansat, a l'aire no estigues parat.
- A la tardor, prepara el mocador.
- A les bones i a les males.
- Als amics en public lloar-los, en privat avisar-los.
- Abril i maig tenen les claus de tot l'any.
- Agafar a bon any.
- A cada bolet, una lliçó.
- Al que menja lo maur, fes-li rosegar lo dur.
- A carnestoltes, moltes voltes.
- Cada estiu té la seua primavera, i cada riu la seua ribera.
QUÈ SÓN LES FRASES FETES?
Una frase feta és una expressió o un conjunt de paraules amb un sentit figurat (té un significat diferent al del diccionari).
Son moltes les frases fetes que podem trobar a la llengua valenciana, però ací deixarem presència d'aquelles més utilitzades.
- Amagar el cap sota l'ala (no solucionar els problemes)
- Buscar tres peus al gat (buscar problemes)
- Donar gat per llebre (enganyar)
- Donar la cara (afrontar)
- Donar un cop de mà (ajudar)
- Em fa denteta (em fa enveja)
- Estar a la lluna (estar distret)
- Està ballant amb un peu (està molt contenta)
- Estar entre l'espasa i la paret (estar en una situació difícil)
- Estirar les orelles (renyar)
- Fer cara de pomes agres (estar enfadat, no trobar-se bé)
- Llançar la casa per la finestra (gastar molt)
- No té ni un clau (està sense diners)
- No té prou mans (no li dóna temps)
- No tenir ni cap ni peus (no tenir sentit)
- Quedar-se amb un pam de nas (quedar-se sorprès)
- Ser un sol, ser un tros de pa (ser bona persona)
- Ser una rata de biblioteca (que li agrada llegir)
- Tenir el cap ple de pardals (té el cap ple de fantasies)
- Tenir la paella pel mànec (ser qui mana)
- Traure les castanyes del foc (solucionar un problema)
- Veure les estrelles (fer-se mal)
- Xarrar pels colzes (parlar molt)
EL DICTAT
Al llarg de la nostra etapa educativa ens hem d'enfrontar amb multitud de dictats. De vegades, no entenem el perquè són tan necessaris, però aquí ve la solució.
Fer dictats ens permet treballar l'ortografia de forma implícita, és a dir, donar ús a les normes ortogràfiques en un text en concret. D'ací la importància a les aules.
QUÈ PODEM ACONSEGUIR AMB UN DICTAT?
Amb un dictat podrem treballar la lectura en veu alta, la comprensió lectora, la retenció, l'atenció, etc.
El dictat ens permetrà aprendre allò que necessitem en un moment en concret, ja que ens fixarem més si cal per no cometre cap errada ortogràfica.
COM PREPARAR UN DICTAT?
Són moltes les vegades en les quals ja podem saber, amb més o menys certesa, quin serà el dictat que fàcilment ens apareixerà a la prova posterior, i per això resulta important preparar-lo.
És ací on té sentit les següents propostes per preparar correctament el dictat.
Vos deixe algunes pàgines web per poder practicar el dictat i poder corregir-lo quan acabeu.
Ànim!
QUÈ ÉS LA DIÈRESI?
La dièresi (¨) és un signe que es posa damunt de les vocals i, u per indicar:
- Que la vocal u de les síl·labes qüe, qüi, güe, güi es pronuncia.
- Exemples: pingüí, aigües.
- Que les vocals i, u no formen diftong amb la vocal anterior.
- Exemples: Raül, Suïssa.
QUAN UTILITZEM LA DIÈRESI?
- Quan volem que sone la güi, güe, qüi, qüe.
- Exemples: aigües com aigua, qüestió com quaranta.
- Exemples: si no es posa sona aigues com algues i questió com quefer.
- Quan volem que sone la ü, ï com una vocal.
- Exemples: veïna i no cuina, Raül i no caure.
- Exemples: si no es posa sona com reina i no com veïna.
PER QUÈ UTILITZEM LA DIÈRESI?
Perquè no podem usar l'accent, ja que la regla d'accentuació és perfecta i no té excepcions.
A continuació tens unes web on poder fer algunes activitats per practicar. Endavant!
LA NOTÍCIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.