ENGUANY A L'ESCOLA ANEM A COL.LABORAR AMB L'ONG
"MOTORES SIN FRONTERAS".
Hui ens hem despertat amb la notícia que ens envia Jaime, voluntari de la ONG.
"Hui de matí comencen a repartir els sacs de mill a les famílies desplaçades del nord.
Demà serà el torn per a les dones d'acollida."
Des de Niono ens donen les gràcies per la nostra col·laboració.

Hui ens hem despertat amb la notícia que ens envia Jaime, voluntari de la ONG.
"Hui de matí comencen a repartir els sacs de mill a les famílies desplaçades del nord.
Demà serà el torn per a les dones d'acollida."

Han arribat joguets i material escolar a una de les seues escoles.
DESPRÉS DE CELEBRAR EL MERCAT SOLIDARI ESTEM MOLT CONTENTS.
HEM RECAPTAT 3.651,63 € QUE HEM ENTREGAT ALS REPRESENTANTS DE L'ONGD.
En el projecte “Cobrir les necessitats bàsiques, sobre tot d’aliment, d’infants desplaçats per la guerra al nord de Mali a Àfrica".
HEM RECAPTAT 3.651,63 € QUE HEM ENTREGAT ALS REPRESENTANTS DE L'ONGD.
En el projecte “Cobrir les necessitats bàsiques, sobre tot d’aliment, d’infants desplaçats per la guerra al nord de Mali a Àfrica".
Celebrem el mercat solidari
Degut a dificultats amb l'oratge hem ajornat la celebració del mercat per al proper dia 9 de desembre.
Ja hem completat el mapa mental del Projecte de solidaritat.
Ací teniu el resultat de la nostra manualitat.

Ja estem preparant la nostra manualitat per a vendre-la el dia del mercat solidari.
Segur que vos agradarà!!!
Yousra i Sara han tingut una idea molt bonica i han fet una flor d'emocions i sentiments.
Hui hem participat al taller que han organitzat els voluntaris de l'ONG .
Ha segut una xerrada d'allò més interessant. Jaume ens ha contat com són les persones a les que anem a ajudar, com és la seua vida a les zones més rurals d'Africa, com s'alimenten i quines malaties contrauen per culpa de les picadures i mossos dels mosquits, els escorpions i les vívores.
També ens ha explicat com és un dia qualsevol a la vida d'aquestes persones.
Les dones s'alcen molt de matí i preparen el menjar.
A voltes soles mengen una vegada al dia.
S'alimenten de mijo, sorbo , que són uns cereals i llet de les cabres.
Pel matí soles s'escolta el sorroll que fan les dones quan molen els cereals.
Guarden els cereals a uns graners fets de palla i fang. I els planten quan es la temporada de pluges. Sol ploure a l'any soles dues setmanes.
Jaime ens ha fet una demostració de com treballen les dones per moldre els cereals.
Quan esmunyen a les cabres posen la llet directament dins de les carabasses.
Les carabasses tenen nyugada una cordeta perquè a vegades les dones li'ls peguen voltes agafant-la per la corda i fan que la llet es convertisca en iogurt.
Primer mengen els homens després els xiquets i les dones. Per això hi ha més desnutrició entre les dones i els xiquets.
Tampoc tenen aigua, han d'anar a buscar-la molt lluny.
Necessiten prendre sal perquè això fa que retinguen més els líquids del cos i no suguen molt. Fa molta calor durant el dia arriben a 40 i 50 graus però per la nit fa molt de fred . La temperatura baixa fins als 2 graus .
Es giten els homens tots junts, les dones totes juntes i els xiquets tots junts perquè així es donen calor entre ells.
Fa molts anys un xaman va inventar un verí per a curar les picadures i encara l'utilitzen.
Contà com havia de fer-se l'antídot a uns religiosos francessos i belgues.
Els anonomenen " Los padres blancos".
Ells han guardat el secret de l'antídot i ara s'encarreguen de portar-ho i entregar-ho a la persona més major de cada familia per a que l'utilitzen quan ho necessiten.
Quan hem acabat hem convidat a Jaime a la nostra clase i li hem contat tot el nostre projecte. Li ha agradat molt. Estava molt content de vore tot el que estem treballant i aprenent.
Amb tota la informació que hem buscat estem confeccionat un mural i un dossier per a la classe.
Hui a classe hem estat llegint els projectes que han fet els companys altres anys. Són molts països diferents als que hem ajudat Índia, Bolívia, Perú, Madagascar, Nepal, Síria... I moltes ONG amb les que hem col.laborat al llarg de 17 cursos: Metges sense fronteres, Menuts del món , TAI, ASSASSI, ACNUR...
Aportem de casa joguets, llibres i objectes en bon estat per poder vendre-los al mercat solidari.
TOTS ELS XIQUETS I XIQUETES DEL MÓN TENIM ELS MATEIXOS DRETS
IGUALTAT
IDENTITAT
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA I MEDICAMENTS
UNA FAMÍLIA QUE ENS DONE PROTECCIÓ I AMOR
EDUCACIÓ
JOC I DIVERSIÓ
PARTICIPACIÓ I LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ
VIVENDA
Hui analitzem el treball de
DONES QUE CANVIEN EL MÓN
Hawa és una treballadora comunitaria de salut en Kourougue, Mali. Treballa per ajudar a dones, xiquets i xiquetes en aquest poble.
"Abans de que arribara ací, la gent patia. Morien molts xiquets i xiquetes".
Des de que va arribar es produeixen menys morts i malalties.
El treball de Hawa en els llocs més llunyans és molt important.
" En el meu primer dia de treball, vaig aconseguir salvar la vida d'un xiquet".
Abans durant l'estació de pluges, es produien moltes morts. Els pares no tenen recursos `per poder portar als seus fills a l'hospital o poder pagar medicaments, i algunes famílies han de caminar més de 20Km per arribar al centre de salut.
"Abans de que arribara ací, la gent patia. Morien molts xiquets i xiquetes".
Des de que va arribar es produeixen menys morts i malalties.
El treball de Hawa en els llocs més llunyans és molt important.
" En el meu primer dia de treball, vaig aconseguir salvar la vida d'un xiquet".
Abans durant l'estació de pluges, es produien moltes morts. Els pares no tenen recursos `per poder portar als seus fills a l'hospital o poder pagar medicaments, i algunes famílies han de caminar més de 20Km per arribar al centre de salut.
Gràcies a Hawa, és possible tractar i sensibilitzar sobre desnutrició en la pròpia comunitat.
- " El meu treball és tindre cura dels xiquets i xiquetes i parlar amb les mares sobre la desnutrició, la malaria... Abans de que arribara havia molta desinformació sobre la salut i la nutrició".
- Ara les xiquetes i xiquets són més sans i les mares més felices.
Tots soms iguals / tots som diferents.
Identificar diferències entre nosaltres que no ens impedeixen ser iguals com persones.
Després de visualitzar el vídeo hem estat parlant sobre la història de Carlota i la situació que li ha tocat viure, els possibles motius de la seua fugida.
Hem tornat a vore el vídeo i en aquesta ocasió ens hem fixat més en les emocions, sentiments, i temors de Carlota. També hem parlat dels nostres temors i de les coses que necessitava Carlota i quines són les nostres necessitats. Hem acabat la sessió parlant sobre els aspectes pels que li rebutgen i quines semblances i diferències i ha entre els xiquets de diferents llocs del món.
A classe estem fent núvols de paraules amb les emocions i sentiments que tenim tots els xiquets i xiquetes.

Decidim com seran perquè front a les mateixes situacions tots sentim les mateixes emocions i tenim els mateixos sentiments.
A l'aula estem dibuixant emojis amb les emocions i sentiments que tots els xiquets del món experimentem front circumstàncies semblants.


Hui Aina portava uns pantalons plens d'emocions i sentiments ens ha servit de model per a plasmar-les als emojis amb els que formarem un mural.
- Fomentar el respecte cap als altres i la necessitat de fer alguna cosa pels demés.
- Animar a les xiquetes i xiquets a que comprenguen la situació que estan vivint altres xiquets del món.
- Conèixer la realitat i necessitats d’altres xiquets del món.
- Aprendre a identificar semblances entre les persones: tots som iguals.
EL PRIMER QUE HEM D'ACONSEGUIR
ÉS CREURE QUE ES POT CANVIAR.
"ENTRE TOTS PODEM CANVIAR LA
SITUACIÓ".
PER CANVIAR EL MÓN
PODEM GIRAR-NOS I IGNORAR LA SITUACIÓ O PODEM ENFRONTAR-NOS I BUSCAR SOLUCIONS.
Cal acabar amb les guerres, els fanatismes, la fam, la pobresa, les malalties i desigualtats entre nacions, pobles i races.
ENGUANY A L'ESCOLA ANEM A COL.LABORAR AMB L'ONG
"MOTORES SIN FRONTERAS"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.